Durán, Joic / Escritor
No hi haurà cap connexió entre relat i relat. Si per casualitat nÂ’hi hagués alguna sense adonar-meÂ’n, la mala parla me la pela. No parlaré malament el català , però parlaré malament en català . No pretenc fer faltes dÂ’ortografia ni de semà ntica, encara que com tots els llibres, el trà mit per les impremtes i pels caps dels autors, sempre deixen rastre de negligència lingüÃstica: -Com el carà cter al configurar-se i expressar-se. Aixà que relats mal perlats és a mig camà entre lÂ’actitud raspada de lÂ’ara i lÂ’alleujament dels grans insuportables impulsos, que era el tan bon tÃtol de llibre, dÂ’aquell escriptor jueu, que ara no recordo el seu nom. Perquè en passar dÂ’una cosa a lÂ’altra, quasi mai sÂ’acaba res del que es comença, però sempre permet deixar aquella teia de moment indeterminat, que se sol mantenir al llarg del temps i que dona la immadura però reconfortant posició, de fer i portar la ment en aquella mica més enllà .
